Les persones adultes adquirim i augmentem habilitats i competències, tot i que en perdem algunes

En l’edat adulta es produeix per una part un declivi progressiu físic i fisiològic, però per una altra augmenta de forma paral·lela l’experiència acumulada, situació que significa una reorganització de la intel·ligència, de la memòria i de les habilitats in-tel·lectuals, amb l’adquisició de noves competències en detriment d’altres. S’incrementa l’ús del que s’anomena intel·ligència cristal·litzada —conjunt de capa-citats que van “cristal·litzant” amb l’experiència de la vida— amb el suport de la in-tel·ligència pràctica i la intel·ligència cultural. Disminueix, en canvi, l’ús de la intel·ligència fluida —la que està més relacionada amb la fisiologia madurativa del cervell— més activa en la infantesa i l’adolescència. Dit d’una altra manera, mentre s’incrementen les capacitats relacionades amb els aprenentatges que ens ha anat aportant la vida quotidiana, disminueixen aquelles que tenen més a a veure amb els procesos biològics de maduració mental.

En l’educació i formació adulta serà metodològicament fonamental partir dels apre-nentatges consolidats per l’experiència, i del llenguatge que s’ha anat conformant a través seu, per establir els ponts d’accés als nous coneixements.

Carta a qui ha d’ensenyar persones adultes i joves. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat de Barcelona. Secció Educació i Comunitat. Autors: Xavier Aranda i 12 més.