Carnaval

A mitjan febrer es va celebrar a tot arreu la festa de Carnaval.

Va, fem una mica d’història i per fer-ho recorrerem a Jaume Colomer:

Sembla ser que la paraula té el seu origen al llatí i que significava inicialment “prohibició de carn”. Diguem que en totes les grans civilitzacions de l’antigor hi ha hagut festes que poden ser mares del nostre Carnaval: les festes “Cherubs” dels egipcis, les “Purim” jueves, les “Bacanals” gregues o les “Saturnals” romanes, per exemple.

Els grecs celebraven les “Bacanals” o festes dedicades a Bacus en el solstici d’hivern. Eren unes festes banyades de vi, amb balls, màscares i disfresses.

Els romans celebraven les “Saturnals” al desembre i les “Lupercals” al febrer, totes dues a l’hivern. Entre altres costums hi havia l’elecció d’un rei temporal d’entre els soldats, el fet que els esclaus vestien de senyors, les disfresses de feres, la ridiculització d’homes importats de la ciutat… i el vi, que mai no deixava de fer-los companyia.

Al segle XVI la festa s’escampa arreu del món, i a cada lloc agafa una fesomia pròpia.

Així quan una societat és dirigida per uns caps d’una manera autoritària i explotadora, fan falta unes vàlvules de seguretat com les de les olles a pressió per tal que la gent no exploti i es rebel·li. Permetre, un cop a l’any, una festa on tothom pugui fer el que vulgui, i després que tot torni a la vida normal, és una manera de mantenir-se en el poder durant molts anys. I amb el Carnaval ha passat una mica això, tot i que el cristianisme sempre ha fet un gran esforç per temperar la festa, aquesta ha semblat un pèndol: segons les èpoques i les ganes de gresca dels que manaven, la festa ha estat afavorida o prohibida.

I ara després de tanta informació, algunes fotografies de les actuacions del divendres  13 de febrer. A veure si us trobeu!

Foto Blog 3

Foto Blog 2

Copia de 20150213_101750