Xerrada sobre Infeccions de Transmissió Sexual

Article publicat a la revista Més Vallès nº79 i signat per Josep Ubasart i Joan Grau, i que reproduïm aquí per cortesia del sr. Ubasart i la revista Més Vallès.

Invitats per l’EMPA “Les Teixidores” de Castellar del Vallès, hem assistit a la conferència divulgativa, pronunciada per les senyores Marta Espejo Aros i Estel Ramoneda Béjar, llevadora i resident de llevadora, respectivament, del Centre d’Assistència Primària, CAP Castellar, que, amb gran disponibilitat, ens han concedit la següent entrevista.

L’objectiu, fomentar l’educació sexual, advertir del creixement d’unes malalties greus que afecten homes i dones, adquirides per contagi sexual directe, sense protecció, de les quals se’n parla poc i que són d’una gran perillositat per a la salut individual, familiar i de tota la població.

Quin és el moment actual de les Infeccions de Transmissió Sexual (I.T.S.)?

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), constitueixen una càrrega de salut global molt important: cada dia més d’un milió de persones de 15 a 49 anys contreuen una (ITS) curable, com clamidiosi, gonorrea, sífilis o tricomoniasi. A més, milions de persones, viuen amb infeccions virals transmissibles sexualment, com el virus de l’herpes simple i el virus del papil·loma humà, relacionat amb càncer de coll uterí. Aquestes infeccions afecten la salut sexual i reproductiva i representen un repte persistent malgrat els esforços de prevenció i tractament a escala internacional

A Catalunya, es troba en una situació de clar augment i es caracteritzen per taxes molt elevades i una tendència clarament creixent en les principals ITS: taxa global 501 casos d’ITS per 100.000 habitants. Taxa específica per a cada 100.000 habitants: 161 casos de gonorrea. 33 casos de sífilis i més de 200 casos de clamidiosi.

La tendència ascendent, que ja s’observa des de fa anys, afecta especialment la població jove 15-34 anys, amb un pic més alt entre els 20 i els 34 anys. I confirma que les ITS continuen sent un repte important de salut pública també al nostre territori.

Quines són les ITS més comunes i les més greus?

Tot i que es coneixen més d’un centenar d’ITS, a Catalunya les més freqüents actualment són la clamidiosi (o clamídia) i la gonorrea, seguida de la sífilis. L’any 2024 es van notificar gairebé 17.000 casos de clamídia i més de 13.000 de gonorrea, convertint-les en les ITS més habituals.

Pel que fa a les més greus, destaquen:

La sífilis, que pot provocar complicacions sistèmiques i afectació durant l’embaràs (pot transmetre’s al nadó durant la gestació, causant sífilis congènita). El virus de la immunodeficiència humana (VIH),que té afectació a nivell del sistema immunitari. A més, algunes ITS no tractades poden causar complicacions importants.

S’ha incrementat, darrerament, el nombre d’afectats d’aquestes malalties?

En els darrers anys s’ha observat un augment sostingut de les ITS tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. L’any 2024 es van notificar a Catalunya més de 40.000 casos d’ITS, un 6,6% més que l’any anterior. I les principals infeccions -com la clamidiosi i la gonorrea- han anat augmentant de manera sostinguda des de fa més d’una dècada, amb un descens puntual durant la pandèmia i una nova pujada posterior.

Aquest increment pot deure’s, en part, a una detecció més elevada i l’ampliació de les proves diagnòstiques, però també a canvis en la manera de relacionar-nos, incloent-hi l’ús d’aplicacions i xarxes socials per conèixer noves parelles, una menor percepció del risc i un ús irregular del preservatiu. Tot plegat fa que les ITS continuïn representant un repte important de salut pública.

Les malalties (ITS) tenen remei mèdic? Són molt greus? Es manifesten immediatament després del contagi o tenen una incubació lenta?

En la majoria dels casos, les ITS tenen tractament mèdic i moltes es poden curar completament, especialment les causades per bacteris, com la clamídia, la gonorrea o la sífilis, que es tracten amb antibiòtics. D’altres, com el VIH o el virus del papil·loma humà (VPH), herpes, no tenen una cura definitiva, però sí tractaments molt efectius que permeten controlar la infecció i evitar complicacions. A més, per a algunes ITS disposem de vacunes segures i eficaces, com les de l’hepatitis A i B, el VPH o la Monkeypox, que ajuden a prevenir la infecció i les seves complicacions.

Vacunar-se no solament protegeix la persona, sinó que contribueix a reduir la transmissió comunitària. És important saber que no sempre es manifesten immediatament després del contagi. Algunes poden donar símptomes al cap de pocs dies o setmanes, però moltes tenen períodes d’incubació variables o poden ser completament asimptomàtiques durant un temps. Per això el cribratge i les revisions són fonamentals, encara que no hi hagi molèsties.

Com es pot reduir la transmissió?

Per reduir la transmissió cal promoure una sexualitat saludable, basada en el respecte, el consentiment i la informació. És important prendre mesures de protecció pròpia i també pensar en la salut de les altres persones, evitant situacions de risc.

Quan parlem de salut pública -i especialment d’ITS- hi ha alguns missatges que es repeteixen sovint: l’ús del preservatiu, el cribratge periòdic, la vacunació, el diagnòstic precoç i la importància del consentiment i la comunicació. No és perquè no hi hagi més coses a dir, sinó perquè aquests són els pilars reals de la prevenció.

L’ús correcte del preservatiu continua sent una de les mesures més eficaces per prevenir la majoria d’ITS.

A partir d’una relació de risc, cal realitzar una exploració mèdica per un diagnòstic o iniciar tractament per reduir la malaltia i evitar el contagi a altres persones?

Davant d’una possible exposició a una ITS, el més important és no esperar a tenir símptomes. Moltes ITS poden no donar cap senyal inicial, però igualment es poden transmetre. En aquests casos, és recomanable consultar amb el professional sanitari de referència per valorar la situació i indicar les proves adequades segons el tipus de pràctica i el temps transcorregut des del contacte.

Si es confirma el diagnòstic, iniciar el tractament de manera precoç no només millora l’evolució clínica, sinó que també redueix el risc de transmissió a altres persones. A més, és important informar les parelles sexuals perquè puguin valorar-se i, si cal, rebre tractament. Parlar obertament amb la parella sobre salut sexual, conèixer els recursos sanitaris disponibles i consultar els professionals de referència davant qualsevol dubte són passos essencials per cuidar la pròpia salut sexual i de la comunitat.

RECURSOS I INFORMACIÓ:

– CAP CASTELLAR (Llevadora).

– SANT FÈLIX SABADELL (Tarda jove, fins a vint-i-cinc anys. Dimarts tarda, per a fer consultes i cribratge, homes i dones).