L’alimentació dels infants

Recuperem el patrimoni culinari de la Dieta Mediterrània

Tots hem sentit parlar dels beneficis de la Dieta Mediterrània: Combat l’obesitat i millora la salut cardiovascular, aspectes pels quals ha estat considerada com una de les millors dietes existents i de les més completes. Així ho va reconèixer la UNESCO inscrivint la Dieta Mediterrània com un dels elements de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Destaquen la qualitat dels seus greixos (oli d’oliva, peix i fruita seca), els ingredients principals de les receptes (cereals i vegetals com a base, acompanyats de carns o similars com a «guarnició») i la riquesa en micronutrients fruit de la utilització de verdures de temporada, fruita, herbes aromàtiques i condiments.

piramide_dietamediterranea_castellanoSegons la Fundació Dieta Mediterrània, no només es tracta de donar prioritat a un determinat tipus d’aliments, sinó a la manera de seleccionar-los, de cuinar-los i de consumir-los. Recentment, la fundació ha publicat una nova piràmide alimentària de la qual podem destacar:

CONSUMIR en abundància ALIMENTS POC PROCESSATS, FRESCOS, DE TEMPORADA i D’ORIGEN VEGETAL: FRUITES, VERDURES, LLEGUMS I FRUITA SECA

Les verdures, les hortalisses i les fruites són la principal font de vitamines, minerals i fibra de la nostra dieta. Gràcies al seu contingut elevat en antioxidants i fibra poden contribuir a prevenir, entre d’altres, algunes malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer.

Consumir diàriament ALIMENTS PROCEDENTS DE CEREALS (PASTA I ARRÒS  INTEGRALS)

El consum diari de pasta, arròs i cereals és indispensable per la seva composició rica en carbohidrats complexes. Ens aporten una part important d’energia necessària per a les nostres activitats diàries.

LA CARN VERMELLA S’HAURIA DE CONSUMIR AMB MODERACIÓ I caldria EVITAR LES CARNS PROCESSADES

El consum excessiu de greixos animals és perjudicial. Es recomana el consum en quantitats petites, preferentment carns magres. És convenient apostar pel consum de proteïnes de qualitat (peix, aus, ous, llegums i fruits secs).

REALITZAR ACTIVITAT FÍSICA TOTS ELS DIES ÉS TAN IMPORTANT COM MENJAR ADEQUADAMENT

Mantenir-se físicament actiu i realitzar cada dia un exercici físic adaptat a les nostres capacitats és molt important per conservar una bona salut.

El Departament de Nutrició de la Universitat de Harvard ha simplificat la piràmide amb la figura d’un plat que mostra les quantitats aconsellables d’aliments d’una manera més intuïtiva i explícita. Per a cada àpat principal, proposa omplir la meitat del plat amb verdura i fruita, un dels quarts és pels cereals integrals i la resta per les proteïnes de qualitat (peix, aus, ous, llegums i fruits secs).

Plato_saludable_HARVARD

Així doncs, tot i que la Dieta Mediterrània ens proporciona una alimentació saludable compatible amb el plaer de degustar saborosos plats, l’hem anat abandonant a favor d’una dieta pobra en aliments d’origen vegetal. Segons el darrer estudi de la Fundació Thao (dedicada a promoure estils de vida saludables entre els ciutadans de l’Estat espanyol), 2 de cada 10 infants d’entre 3 i 5 anys pateixen sobrepès o obesitat, el 32 % no menja ni una peça de fruita al dia i el 41% no consumeix verdura diàriament.

La dieta dels infants és rica en proteïnes i greixos saturats (carns vermelles, carns processades i làctics) i sucres d’absorció ràpida (refrescs, sucs de fruita, làctics, snacks i brioxeria… etc.). En canvi, la ingesta d’aliments frescos rics en fibra (verdures i fruita) i rics en carbohidrats d’absorció lenta (cereals integrals) és insuficient. Aquest canvi en els hàbits alimentaris és un factor clau per entendre l’increment del percentatge de nens amb sobrepès a les darreres dècades.

taula1Els hàbits alimentaris s’assoleixen durant la infància, cosa que significa que una mala alimentació dels nostres infants acabarà donant lloc a adults amb sobrepès i obesitat. Les dades així ho confirmen: actualment un de cada dos adults a Espanya té sobrepès o obesitat.

És difícil canviar el ritme de vida que portem. Dediquem poc temps a cuinar i acabem fent ús dels aliments que la indústria ens posa a l’abast (majoritàriament, rics en greixos i sucres) però paga la pena recuperar el patrimoni culinari de les nostres àvies, la millor herència que podem deixar als nostres fills: la Dieta Mediterrània.

+ Info: http://dietamediterranea.com/ca/

Sabíeu que en els àpats principals han d’abundar els aliments d’origen vegetal? La vostra dieta s’apropa  a les recomanacions que fa la Fundació Dieta Mediterrània? Per què creieu que els infants no mengen prou verdura? … Ens agradaria molt que reflexionéssiu sobre el que diu l’article i escrivíssiu la  vostra opinió.

Comparteix..

Algunas de las nuevas palabras admitidas por la RAE

Barcelona. (Redacción).- La vigesimotercera edición del Diccionario de la Real Academia de la Lengua (DRAE), publicada este jueves, ha introducido numerosas palabras que no figuraban en la anterior edición. Algunas de ellas ya se encontraban en la edición online del diccionario, pero otras entradas se dan a conocer con la publicación de esta vigesimotercera edición. Esta es una selección:

aglomeramiento.m.Ant., Chile, Guat., Pan., Par. y Perú. aglomeración.

agroturismo. m. Turismo rural, especialmente el que incluye actividades agrícolas y ganaderas.

amague. (De amagar). m. 1. Arg., Bol., Méx., Par. y Ur. Indicio o señal de algo que finalmente no llega a suceder. 2. Ec., Guat., Nic. y P. Rico. Gesto que indica la intención de hacer algo.

amigovio , via. (Fusión de amigo y novio). m. y f. coloq. Arg., Méx., Par. y Ur. Persona que mantiene con otra una relación de menor compromiso formal que un noviazgo.

anisakiasis. f. Med. Enfermedad parasitaria gastrointestinal causada por las larvas del anisakis y transmitida al hombre por pescado infestado que se consume crudo o poco cocinado.

anisakis. (Del lat. cient. Anisakis, y este del gr. νισ κις anisákis ‘un número desigual de veces’, por tener los machos espículas desiguales). m. Gusano nematodo parásito cuyas larvas se encuentran ocasionalmente en algunos peces, mamíferos marinos y cefalópodos, y que puede provocar en el hombre anisakiasis.

antipersona. adj. Dicho de una mina: Preparada para, al ser pisada, matar o mutilar a una persona.

antipersonal. adj. antipersona .

apunamiento. (De apunarse y -miento). m. Arg., Bol. y Chile. mal de montaña .

audioguía. (De audio- y guía). f. Dispositivo electrónico portátil de uso individual que, a través de grabaciones, proporciona información en la visita a una exposición, paseos turísticos, etc.

backstage . (Voz ingl.). m. Espacio situado detrás de un escenario o de una pasarela donde se preparan quienes intervienen en un espectáculo o un desfile de moda.

basurita. (Del dim. de basura). f. Arg., Chile, Ec., Guat., Hond., Méx., Nic., Pan., Par., Ur. y Ven. Partícula de suciedad, especialmente la que se introduce en el ojo.

batucada. (Del port. brasileño batucada, der. de batucar ‘danzar y cantar batucadas’, este de batuque ‘batucada’, y este der. de bater ‘batir’). f. 1. Baile popular afrobrasileño que se acompaña con instrumentos de percusión. 2. Música que acompaña a la batucada. 3. Conjunto de personas que ejecutan una batucada, generalmente en la calle.

bicicleteada. f. Arg., Perú y Ur. Paseo en bicicleta organizado, con participación colectiva.

bicicletería. f. Arg., Par., Perú y Ur. Establecimiento donde se venden o reparan bicicletas.

bíper. (Del ingl. beeper). m. Arg., Chile, Ec., Guat., Méx., Nic., Pan. y P. Rico. Aparato electrónico que registra llamadas y mensajes.

birra. (Del it. birra, y este del al. Bier). f. coloq. cerveza .

blaugrana. (Del cat. blaugrana, de blau ‘azul’ y grana ‘grana2‘). adj. azulgrana . Afición blaugrana. Apl. a pers., u. t. c. s.

bótox. (De Botox®, marca reg.). m. Quím. Toxina bacteriana utilizada en cirugía estética.

brik. (Acort.). m. tetrabrik .

burka. (Del ingl. burka, y este del ár. burqa‘). m. o f. Vestidura femenina propia de Afganistán y otros países islámicos, que oculta el cuerpo y la cabeza por completo, dejando una pequeña abertura de malla a la altura de los ojos. U. m. c. m.

cagaprisas. m. y f. malson. coloq. Persona impaciente, que siempre tiene prisa.

cajonear. (De cajón y -ear). tr. Arg., Par. y Ur. Retardar el trámite de un expediente administrativo o de un documento con el fin de retrasar su resolución.

cameo. (Del ingl. cameo, y este del it. cammeo ‘camafeo’). m. Intervención breve de un personaje célebre, actor o no, en una película o una serie de televisión.

ciclogénesis. (Del ingl. cyclogenesis, de cyclone ‘ciclón’ y -genesis ‘-génesis’). f. Meteor. Formación de un ciclón.

citadino , na. (Del fr. citadin, y este del it. cittadino). adj. 1. Bol., Col., C. Rica, Cuba, Méx., Nic., Pan. y Ven. Perteneciente o relativo a la ciudad. 2. Bol., Col., Cuba, Méx., Nic., Pan. y Ven. Dicho de una persona: Que vive en la ciudad. U. t. c. s.

coach . (Voz ingl.). m. y f. 1. Persona que asesora a otra para impulsar su desarrollo profesional y personal. 2. Dep. entrenador .

conflictuar. (Conjug. c. actuar). tr. 1. Arg., Bol., Ec., Méx., Par. y Ur. Provocar un conflicto en algo o en alguien. prnl. 2. Arg., Bol., Ec., Méx., Par. y Ur. Dicho de una persona: Sufrir un conflicto interno o preocupación que pueden llegar a condicionar su comportamiento.

cortoplacismo. (De la loc. [a] corto plazo e -ismo). m. Conducta o actitud del cortoplacista.

cortoplacista. adj. Que persigue resultados o efectos a corto plazo. Apl. a pers., u. t. c. s.

chaise longue . (Loc. fr.). f. Asiento mullido, alargado y normalmente sin brazos, que permite estirar las piernas, en ocasiones diseñado como extensión lateral de un sofá. U. t. c. m.

chop. (Del fr. chope, y este del alsaciano Schoppe). m. 1. Arg., Bol. y Ur. Jarra o copa de tamaño grande para beber cerveza. 2. Arg., Bol., Par. y Ur. Cerveza contenida en un chop.

chupi. (De or. expr.; cf. yupi, interjección para expresar júbilo). adj. 1. coloq. Esp. Muy bueno o estupendo. Una película chupi. adv. 2. coloq. Esp. Muy bien o estupendamente. Pasarlo chupi.

dron. (Del ingl. drone). m. Aeronave no tripulada.

enrulado , da. (Del part. de enrular). adj. Arg., Bol., Chile, Par., Perú, Ur. y Ven. Dicho del pelo: rizado.

establishment . (Voz ingl.). m. Grupo de personas que ejerce el poder en un país, en una organización o en un ámbito determinado.

euríbor. (Del ingl. euribor, acrón. de euro interbank offered rate ‘tipo europeo de oferta interbancaria’). m. Econ. Tipo de interés que se aplica a los préstamos en euros entre grandes bancos, y que se usa con frecuencia como referencia en los préstamos hipotecarios a tipos de interés variables.

europarlamentario , ria. adj. 1. Perteneciente o relativo al Parlamento europeo. m. y f. 2. Diputado del Parlamento europeo.

externalizar. (Del ingl. to externalize, de external ‘externo’ y -ize ‘-izar’). tr. 1. Econ. Dicho de una empresa o de una institución pública: Encomendar la realización de tareas o servicios propios a otra empresa. El Ministerio externalizó el servicio de fotocopias. 2. Psicol. Atribuir a factores externos el origen de sentimientos, percepciones o pensamientos propios.

feminicidio. (Del lat. fem na ‘mujer’ y -cidio; cf. ingl. feminicide). m. Asesinato de una mujer por razón de su sexo.

giga2. (Acort.). m. Inform. gigabyte .

gigabyte . (Voz ingl., de giga- ‘giga-‘ y byte). m. Inform. Unidad que equivale, aproximadamente, a mil millones (230) de bytes. (Símb. GB).

hacker . (Voz ingl.). m. y f. Inform. pirata informático.

hipervínculo. (De hiper- y vínculo). m. Inform. enlace.

hiyab. (Del ár. i b). m. Pañuelo usado por las mujeres musulmanas para cubrirse la cabeza.

homoparental. (De homo- y parental). adj. 1. Dicho de una familia: Formada por dos personas del mismo sexo y los hijos. 2. Perteneciente o relativo a la familia homoparental.

identikit. (Del ingl. identikit, acrón. de identification ‘identificación’ y kit ‘kit’). m. Arg., Bol., Ec., Nic., Par., Perú y Ur. retrato robot .

impasse . (Voz fr.). m. 1. callejón sin salida. 2. compás de espera ( detención de un asunto).

intranet. (Del ingl. intranet, de intra- ‘intra-‘ y net ‘red’). f. Inform. Red electrónica de información interna de una empresa o institución.

lonchera. (De lonche y -era). f. Arg., Bol., Chile, Col., C. Rica, Ec., Guat., Méx., Nic., Pan., Perú, P. Rico y Ven. Recipiente pequeño, de plástico u otro material, que sirve para llevar comida ligera, especialmente los niños cuando van a la escuela.

maría2. (Acort.). f. jerg. marihuana .

medicalización. f. Acción de medicalizar.

medicalizar. (Del fr. médicaliser). tr. 1. Dotar a algo, como un medio de transporte, de lo necesario para ofrecer asistencia médica. 2. Dar carácter médico a algo. La medicalización del parto.

mileurista. adj. 1. Esp. Dicho de una persona: Que percibe un sueldo mensual que se sitúa en torno a mil euros y generalmente se considera por debajo de sus expectativas profesionales. U. t. c. s. 2. Esp. Perteneciente o relativo al mileurista o al mileurismo. Salario mileurista.

multiculturalidad. f. Cualidad de multicultural.

naturópata. adj. Dicho de un médico: Especialista en naturopatía. U. t. c. s.

pilates. (De J. H. Pilates, 1883-1967, especialista alemán en salud que desarrolló y divulgó este método). m. Método gimnástico que aúna el ejercicio corporal con el control mental, basado en la respiración y la relajación.

positividad. f. Cualidad de positivo.

precuela. (Del ingl. prequel, y este formado sobre sequel ‘secuela’, con sustitución de la primera sílaba por pre- ‘pre-‘). f. Obra literaria o cinematográfica que cuenta hechos que preceden a los de otra obra ya existente.

quad . (Voz del ingl. amer., acort. de quadricycle ‘cuatriciclo’). m. 1. Vehículo todoterreno de cuatro ruedas similar a una motocicleta. 2. Actividad o práctica deportiva realizada con quad.

red. […]. ~ social. f. Plataforma digital de comunicación global que pone en contacto a gran número de usuarios.

serendipia. (Adapt. del ingl. serendipity, y este de Serendip, hoy Sri Lanka, por alus. a la fábula oriental The Three Princes of Serendip ‘Los tres príncipes de Serendip’). f. Hallazgo valioso que se produce de manera accidental o casual. El descubrimiento de la penicilina fue una serendipia.

spa . (Voz ingl., y esta de Spa, ciudad de la provincia de Lieja, en Bélgica, famosa por sus aguas curativas). m. Establecimiento que ofrece tratamientos, terapias o sistemas de relajación, utilizando como base principal el agua, generalmente corriente, no medicinal.

tuit. (Del ingl. tweet). m. Mensaje digital que se envía a través de la red social Twitter® y que no puede rebasar un número limitado de caracteres.

tuitear. intr. 1. Comunicarse por medio de tuits. tr. 2. Enviar algo por medio de un tuit.

tuiteo. m. Acción y efecto de tuitear.

tuitero , ra. adj. 1. Perteneciente o relativo al tuit o al tuiteo. m. y f. 2. Persona que tuitea.

tunear3. (Del ingl. to tune; literalmente ‘afinar’, ‘ajustar’). tr. Adaptar algo, especialmente un vehículo, a los gustos o intereses personales.

wifi. (Tb. wi fi. ♦ Del ingl. Wi-Fi®, marca reg.). m. Inform. Sistema de conexión inalámbrica, dentro de un área determinada, entre dispositivos electrónicos, y frecuentemente para acceso a internet. U. t. en apos., y t. c. f.

Comparteix..

Hem anat de BRAM!

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/2/20/Segonorigen.jpghttp://www.labutaca.net/imagenes/wp-content/original/2012_03/intocable-cartel-1.jpg

Durant el BRAM l’Escola d’Adults ha fet una doble visita al BRAM, el Festival de Cinema de Castellar del Vallès. El dimarts al vespre vam anar unes 60 persones (feiem goig!) a veure “Segon origen”, mentre que el divendres al matí unes 40 (també feien goig juntament amb les altres escoles!) van fer acte de presència a la pel·lícula “Intocable”. És l’hora que deixeu els vostres comentaris sobre la pel·lícula que vau anar a veure, així fem una mena de cinefòrum online. I si durant la Setmana Santa veieu alguna pel·lícula no dubteu en recomanar-la en aquest espai també.Gràcies!

Comparteix..

Un regal per acabar el curs. Bon estiu!

Els alumnes de GES-2 Matí de Tecnologia de l’Escola d’Adults de Castellar van realitzar com a treball final de trimestre un video-clip per a poder-lo presentar al sopar de final de curs que organitza l’Escola. El video el van poder veure el passat 12 de juny els assistents al sopar i va agradar molt. Esperem que us agradi i us animi a continuar vinculats a l’Escola.

Moltes gràcies a la Marta especialment per la seva feina de direcció i edició, però també als altres autors del video (la Mari, la Jerica, l’Antonio, la Montse, la Maria, la Natàlia, l’Anna, el Dani i el Carlos). Gràcies també a la col·laboració dels professors i la directora de l’Escola.

Bon estiu!

Comparteix..

Carnaval

A mitjan febrer es va celebrar a tot arreu la festa de Carnaval.

Va, fem una mica d’història i per fer-ho recorrerem a Jaume Colomer:

Sembla ser que la paraula té el seu origen al llatí i que significava inicialment “prohibició de carn”. Diguem que en totes les grans civilitzacions de l’antigor hi ha hagut festes que poden ser mares del nostre Carnaval: les festes “Cherubs” dels egipcis, les “Purim” jueves, les “Bacanals” gregues o les “Saturnals” romanes, per exemple.

Els grecs celebraven les “Bacanals” o festes dedicades a Bacus en el solstici d’hivern. Eren unes festes banyades de vi, amb balls, màscares i disfresses.

Els romans celebraven les “Saturnals” al desembre i les “Lupercals” al febrer, totes dues a l’hivern. Entre altres costums hi havia l’elecció d’un rei temporal d’entre els soldats, el fet que els esclaus vestien de senyors, les disfresses de feres, la ridiculització d’homes importats de la ciutat… i el vi, que mai no deixava de fer-los companyia.

Al segle XVI la festa s’escampa arreu del món, i a cada lloc agafa una fesomia pròpia.

Així quan una societat és dirigida per uns caps d’una manera autoritària i explotadora, fan falta unes vàlvules de seguretat com les de les olles a pressió per tal que la gent no exploti i es rebel·li. Permetre, un cop a l’any, una festa on tothom pugui fer el que vulgui, i després que tot torni a la vida normal, és una manera de mantenir-se en el poder durant molts anys. I amb el Carnaval ha passat una mica això, tot i que el cristianisme sempre ha fet un gran esforç per temperar la festa, aquesta ha semblat un pèndol: segons les èpoques i les ganes de gresca dels que manaven, la festa ha estat afavorida o prohibida.

I ara després de tanta informació, algunes fotografies de les actuacions del divendres  13 de febrer. A veure si us trobeu!

Foto Blog 3

Foto Blog 2

Copia de 20150213_101750

 

 

 

Comparteix..

Les persones adultes adquirim i augmentem habilitats i competències, tot i que en perdem algunes

En l’edat adulta es produeix per una part un declivi progressiu físic i fisiològic, però per una altra augmenta de forma paral·lela l’experiència acumulada, situació que significa una reorganització de la intel·ligència, de la memòria i de les habilitats in-tel·lectuals, amb l’adquisició de noves competències en detriment d’altres. S’incrementa l’ús del que s’anomena intel·ligència cristal·litzada —conjunt de capa-citats que van “cristal·litzant” amb l’experiència de la vida— amb el suport de la in-tel·ligència pràctica i la intel·ligència cultural. Disminueix, en canvi, l’ús de la intel·ligència fluida —la que està més relacionada amb la fisiologia madurativa del cervell— més activa en la infantesa i l’adolescència. Dit d’una altra manera, mentre s’incrementen les capacitats relacionades amb els aprenentatges que ens ha anat aportant la vida quotidiana, disminueixen aquelles que tenen més a a veure amb els procesos biològics de maduració mental.

En l’educació i formació adulta serà metodològicament fonamental partir dels apre-nentatges consolidats per l’experiència, i del llenguatge que s’ha anat conformant a través seu, per establir els ponts d’accés als nous coneixements.

Carta a qui ha d’ensenyar persones adultes i joves. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat de Barcelona. Secció Educació i Comunitat. Autors: Xavier Aranda i 12 més.

Comparteix..