Hem anat de BRAM!

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/2/20/Segonorigen.jpghttp://www.labutaca.net/imagenes/wp-content/original/2012_03/intocable-cartel-1.jpg

Durant el BRAM l’Escola d’Adults ha fet una doble visita al BRAM, el Festival de Cinema de Castellar del Vallès. El dimarts al vespre vam anar unes 60 persones (feiem goig!) a veure “Segon origen”, mentre que el divendres al matí unes 40 (també feien goig juntament amb les altres escoles!) van fer acte de presència a la pel·lícula “Intocable”. És l’hora que deixeu els vostres comentaris sobre la pel·lícula que vau anar a veure, així fem una mena de cinefòrum online. I si durant la Setmana Santa veieu alguna pel·lícula no dubteu en recomanar-la en aquest espai també.Gràcies!

Un regal per acabar el curs. Bon estiu!

Els alumnes de GES-2 Matí de Tecnologia de l’Escola d’Adults de Castellar van realitzar com a treball final de trimestre un video-clip per a poder-lo presentar al sopar de final de curs que organitza l’Escola. El video el van poder veure el passat 12 de juny els assistents al sopar i va agradar molt. Esperem que us agradi i us animi a continuar vinculats a l’Escola.

Moltes gràcies a la Marta especialment per la seva feina de direcció i edició, però també als altres autors del video (la Mari, la Jerica, l’Antonio, la Montse, la Maria, la Natàlia, l’Anna, el Dani i el Carlos). Gràcies també a la col·laboració dels professors i la directora de l’Escola.

Bon estiu!

Carnaval

A mitjan febrer es va celebrar a tot arreu la festa de Carnaval.

Va, fem una mica d’història i per fer-ho recorrerem a Jaume Colomer:

Sembla ser que la paraula té el seu origen al llatí i que significava inicialment “prohibició de carn”. Diguem que en totes les grans civilitzacions de l’antigor hi ha hagut festes que poden ser mares del nostre Carnaval: les festes “Cherubs” dels egipcis, les “Purim” jueves, les “Bacanals” gregues o les “Saturnals” romanes, per exemple.

Els grecs celebraven les “Bacanals” o festes dedicades a Bacus en el solstici d’hivern. Eren unes festes banyades de vi, amb balls, màscares i disfresses.

Els romans celebraven les “Saturnals” al desembre i les “Lupercals” al febrer, totes dues a l’hivern. Entre altres costums hi havia l’elecció d’un rei temporal d’entre els soldats, el fet que els esclaus vestien de senyors, les disfresses de feres, la ridiculització d’homes importats de la ciutat… i el vi, que mai no deixava de fer-los companyia.

Al segle XVI la festa s’escampa arreu del món, i a cada lloc agafa una fesomia pròpia.

Així quan una societat és dirigida per uns caps d’una manera autoritària i explotadora, fan falta unes vàlvules de seguretat com les de les olles a pressió per tal que la gent no exploti i es rebel·li. Permetre, un cop a l’any, una festa on tothom pugui fer el que vulgui, i després que tot torni a la vida normal, és una manera de mantenir-se en el poder durant molts anys. I amb el Carnaval ha passat una mica això, tot i que el cristianisme sempre ha fet un gran esforç per temperar la festa, aquesta ha semblat un pèndol: segons les èpoques i les ganes de gresca dels que manaven, la festa ha estat afavorida o prohibida.

I ara després de tanta informació, algunes fotografies de les actuacions del divendres  13 de febrer. A veure si us trobeu!

Foto Blog 3

Foto Blog 2

Copia de 20150213_101750

 

 

 

Les persones adultes adquirim i augmentem habilitats i competències, tot i que en perdem algunes

En l’edat adulta es produeix per una part un declivi progressiu físic i fisiològic, però per una altra augmenta de forma paral·lela l’experiència acumulada, situació que significa una reorganització de la intel·ligència, de la memòria i de les habilitats in-tel·lectuals, amb l’adquisició de noves competències en detriment d’altres. S’incrementa l’ús del que s’anomena intel·ligència cristal·litzada —conjunt de capa-citats que van “cristal·litzant” amb l’experiència de la vida— amb el suport de la in-tel·ligència pràctica i la intel·ligència cultural. Disminueix, en canvi, l’ús de la intel·ligència fluida —la que està més relacionada amb la fisiologia madurativa del cervell— més activa en la infantesa i l’adolescència. Dit d’una altra manera, mentre s’incrementen les capacitats relacionades amb els aprenentatges que ens ha anat aportant la vida quotidiana, disminueixen aquelles que tenen més a a veure amb els procesos biològics de maduració mental.

En l’educació i formació adulta serà metodològicament fonamental partir dels apre-nentatges consolidats per l’experiència, i del llenguatge que s’ha anat conformant a través seu, per establir els ponts d’accés als nous coneixements.

Carta a qui ha d’ensenyar persones adultes i joves. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat de Barcelona. Secció Educació i Comunitat. Autors: Xavier Aranda i 12 més.

Princelandia: paradís o sexisme?

Aprofitant que aquest dimarts 25 de novembre commemorem el Dia Internacional contra la violència envers les dones, engresquem els nostres alumnes a participar al debat a partir d’un article publicat al Diari Ara (NÚRIA MARTÍNEZ 16/11/2014) i que ens parla de l’obertura al Vallès de centres que ofereixen tractament de bellesa infantil.

Tot seguit reproduïm el text:

Princelandia: El paradís dels clixés per a nenes

Taller de maquillatge, perruqueria i manicura i desfilar en una passarel·la. Tot per 15 euros. Aquesta oferta que podria ser de qualsevol centre de bellesa és la que presenta Princelandia, un centre per a festes infantils. El seu lema és “ party & beauty ” (festa i bellesa) i el seu objectiu és que les nenes de dos a dotze anys se sentin princeses durant unes hores. Es tracta d’una empresa de matriu andalusa que aquest estiu ha aterrat a Catalunya. Hi ha un centre a Sabadell i un a Granollers. El local de la cocapital del Vallès Occidental fa olor de caramel, té les parets de color rosa xiclet i una decoració que recorda els contes més ensucrats de la factoria Disney. Hi treballen sis noies amb titulacions relacionades amb l’educació. El vestuari que porten va en la línia de la decoració del local: un tutú, una samarreta blanca i una perruca rosa. Les activitats que s’hi practiquen compleixen tots els clixés sexistes, impropis dels temps actuals.

No obstant, l’encarregada del local de Sabadell, Cristina Cruz, considera que les activitats que s’hi fan no promouen ni inculquen cap rol. “A les nenes els agrada disfressar-se. Jo no obligo ningú a venir”, explica. Puntualitza que l’entrada als nens no està prohibida. A més, considera que pintar-li la cara a una nena no forma part de cap clixé sexista. Detalla que no se les maquilla, sinó que se’ls pinta un dibuix a la cara. “L’objectiu és que somriguin i s’ho passin bé. Es tracta únicament d’una estona per gaudir i prou”, afegeix. Cruz argumenta que les nenes tenen clar que “la vida de princesa i de fantasia s’acaba quan travessen la porta”.

Campanya contra el local

Judith Terés, experta en temes de gènere i igualtat i una de les fundadores del Projecte Ella, denuncia que sí que s’estan potenciant patrons que promouen la desigualtat. “A Princelandia i a les pel·lícules de Disney es diu que les dones han de ser princeses”, lamenta. D’aquesta manera, no s’ensenya a les nenes valors d’independència, de lluita i de superació. La fundadora del Projecte Ella argumenta que a través del joc i de l’oci també s’està educant i transmetent valors als més petits. El Projecte Ella és l’entitat que ha impulsat una campanya contra aquest centre. A través de les xarxes socials, centenars d’usuaris s’han sumat a les crítiques. D’altra banda, a Granollers s’han celebrat concentracions davant del local per demanar-ne el tancament. A Sabadell molts matins es desperten amb una pintada a la façana. Tot i que l’acollida ha sigut “molt dolenta” -fins i tot se’ls acusa de promoure la violència masclista-, la facturació del negoci és “positiva”, segons Cruz. A la franquícia de Sabadell no només hi ha activitats per a nenes que vulguin ser princeses. Les mares també poden participar-hi, disfressant-se amb tutús o tiares o fent-se la manicura amb les seves filles. De fet, aquesta és una de les activitats més demanades. “És una manera més de passar una hora juntes. Moltes d’elles vénen per alleujar l’enveja que senten els germans entre ells”, explica. En aquest sentit, Cruz recorda que la majoria d’activitats que es fan al seu local les clientes també les practiquen a casa. “Gairebé totes ja porten les ungles pintades”, assegura.

Debat sobre l’educació en l’oci

A Princelandia també s’hi celebren babyshowers, comunions i festes temàtiques. Fins i tot s’hi han arribat a celebrar comiats de soltera, on hi han participat des dels nebots fins als avis. “Abans se n’anaven al paintball i ara vénen aquí”, bromeja Cruz. Una altra de les crítiques que se li fan a aquest negoci és que s’hi duen a terme activitats impròpies de la infància. Les desfilades en una passarel·la en són un exemple. L’encarregada assegura que no s’imita les models, sinó que en general ballen sobre la plataforma. Així, l’encarregada del local considera que “el món continuarà igual de desigual amb o sense Princelandia”. Per la seva banda, des del Projecte Ella consideren que el local “no és el dimoni”, però que cal que es reflexioni sobre els rols que es transmeten amb l’oci de la infància. “Les famílies han de participar en el debat”, afegeixen.

Visita a l’Arxiu Municipal

DSC_0152DSC_0154

El passat mes d’octubre vàrem visitar l’Arxiu Municipal de Castellar amb els alumnes de GES-2. La Sílvia Saiz, arxivera municipal, ens va fer d’amfitriona i ens va explicar els principals elements dels quals es composa l’Arxiu i ens va fer una visita guiada molt interessant, com ens mostren les imatges. La visita es va emmarcar dins la unitat didàctica relacionada amb la commemoració dels 300 anys de 1714. A l’arxiu hi ha documents relacionats amb Francesc Ametller, jurista castellarenc de l’època. Els alumnes van quedar molt satisfets de la visita, tal i com ho demostren els comentaris que van fer posteriorment en el treball realitzat.